dilluns, 14 abril de 2014

Fent música amb el "COR"

Cor Polifònic Ciutat de Xàtiva

   Hi ha oportunitats que sols es presenten una vegada en la vida, però de debò pense que l'he tingut aquesta última setmana no va a ser deixes. Per si de cas jo ho he agafat com si així anara a ser perquè, dun temps a aquesta part, en cada nota va impresa la maduresa que el temps aporta i la possibilitat dintentar tocar com si no hi hagués demà. Costa dentendre però la música mereix ser interpretada amb tota la passió. Cadascú al seu nivell, si, però sense cap reserva d´emoció i menys amb estalvi d´implicació. En aquests dos concerts de col·laboració amb el Cor Polifònic Ciutat de Xàtiva he aprés coses, clar que si, però a més he fetes fermes idees que ja tenia sobre les agrupacions musicals amateurs.

"Costa dentendre però la música mereix ser interpretada amb tota la passió. Cadascú al seu nivell, si, però sense cap reserva d´emoció i menys amb estalvi d´implicació"


   La idea de la col·laboració sorgix del mateix director del cor, Francisco Tortosa. Podria dir que si entre músics hagués parentesc ell seria, el meu germà. Treballar en ell ha sigut sempre treballar amb serietat, ambició, dedicació, autoexigència, i un llarg etcètera de qualificatius com els que pot tindre un gran músic. Aquesta experiència i veure’l treballar amb el grup sols ha fet que confirmar-me per què ens entenem tant bé. Entre fer les coses malament o bé sols tenim una opció. Així és i així sona el seu cor, un cor a l’alçada i a l’abast de la seua ciutat amb la mateixa idea comú que és fer bona música.

"Entre fer les coses malament o bé sols tenim una opció"

   He de dir que m’he sentit molt a gust entre gent que no coneixia, però la música fa eixos miracles. Portes un instrument en la mà o cantes la música és això; música. I tindre la mateixa manera de pensar fa que les persones, sense creuar cap paraula, es coneguen entre elles. He vist una agrupació de gent jove i més jove amb moltes ganes de fer coses importants. I, tot i portar el nom de Xàtiva a l’esquena, no els pesa gens la responsabilitat d’intentar fer bona música de tan alt nivell de dificultat. “Ahí és nada” el PROGRAMA que defensaren!!!


   Espere haver estat al nivell que la música i l'agrupació necessitaven. Estaré un temps destil·lant l’experiència i intentant traure conclusions i coses positives d’ella, que hi han un bon grapat. I sols puc dir ara que estic ben content d’haver tingut l’oportunitat de fer música amb el “COR”


+ Pega una ullada a la web del Cor Polifònic Ciutat de Xàtiva.

dimarts, 18 març de 2014

Estem en falles!

  Estem en falles, si. Tot és alegria i festa i les comissions falleres gaudeixen de tot el treball acumulat durant l´any. Una part prou important, per no dir-ho d´altra manera és la música i amb ella pel mig la festa està assegurada. Però també és motiu de controvèrsia, doncs, les coses no són fàcils al món de la música. I menys dins d´una societat que el primer que retalla, en època de crisi, és en cultura i per tant en música. No és que el polític de torn deixe de costat la música, és que tot el món ho fa i en esta festa no hi ha excepció. Ni sóc un il·luminat ni ho pretenc, però hi ha massa gent que calla....
“Entre todos la mataron y ella sola se murió

Bandes de música, xarangues o grups de cambra?


  D´un temps a esta part les “bandes” que circulen en falles pel carrer poc o res tenen a vore en aquelles en les que jo m´he criat. Ara son grups molt reduïts, en proporció carregats de metall i en gent d´una edat que no baixa els di-huit anys. Grups reduïts que, siguent molt optimistes, arriben als quinze músics. Açò li reporta un estalvi molt gran a una comissió fallera i també un gran perjuí a la música que s´escolta pel carrer. No vaig a entrar en tecnicismes musicals però s´ha de tindre clar que una “banda” amb deu músics no sona bé, ja no per la qualitat dels músics sinó perquè la mancança d´instruments no deixa eixir allò que el compositor tenia al cap, la seua música es fa malbé. El tipus d´agrupació que hi hauria d´eixir al carrer hauria de complir uns mínims, almenys el mínim amb el qual s´escoltara allò que posa a la partitura. Que s´anomene com vullga, però que no siga una mena de “batucada” amb instruments de vent, per a percudir ja hi ha altres grups.

A qui contracta el faller?


  Quan jo eixia a tocar a falles la banda del meu poble es partia en dos, això vol dir que en les dues falles que tocàvem hi havia prou gent per a fer la festa. En dotze anys vaig fer la meua primera eixida i la fortuna que va arribar a casa venia a ser a al canvi uns set euros, el mateix que la mensualitat de l´exèrcit mira que curiós. Jo era músic de quarta categoria la qual cosa volia dir que tocava per a què el hòmens que deixaven de treballar per a anar a falles no perderen el jornal. Però jo eixia a tocar amb l´oboé i aprenia coses, a com fer algunes i altres no.
Hui hi ha altres grups en els quals la filosofia no és la mateixa. Si tens un instrument i uns amics amb instruments pots fer un grup i anar a tocar a falles. Què sou deu i s´obligueu un poc de preu? Ja està contracte fet! El faller no dóna importància a la procedència del grup sols vol músiqueta i si és barata millor. El músic es guanya el jornal ben guanyat i no ha de donar comptes a ningú.

La culpa, el problema i el 10%


  Està clar que la culpa és de tots i de ningú, qui estiga lliure de pecat… però el problema existeix. El problema és que les Societats Musicals perden una manera d´ingressar per al seu manteniment. Eixe 10% que tot músic deixa per a la seua banda sembla insignificant però no ho és. Quan no és cap problema és quan la “banda” que has contractat no pertany a cap societat musical. Llavors eixe 10% no serveix per a res, bo si per a butxaca del músic que no ha de fer comptes amb ningú. Li podem dir 10 o X dona igual. És una de les poques maneres que tenen les societats musicals d´ingressar diners. La gent que no coneix massa les nostres societats pot pensar que eixos diners són per a festes, sopars o viatges. És clar no saben ni els importa el funcionament d´una societat musical. Sols veuen el que volen veure. Compra de material musical, reparació d´instruments, recolzament a les respectives escoles de música, són sols unes de les festes que es peguen a les societats musicals i que sense eixe tant per cent deixen d´existir. I quan parle de recolzament a les escoles de música parle de formació de músics, músics que de vegades no recorden que han eixit d´una societat musical i que gràcies a eixes escoles són el que són.

Un canvi a tots els nivells

  En definitiva, que la culpa i el problema és de tots. No cal pensar massa per a poder veure un devenir no massa bo per a les societats musicals si no canvia l´aire per algun lloc. Potser algun organisme hi hauria de pendre cartes en l´assumpte i començar a regular tot açò i pensar en les bandes del dia de demà. Com? Tampoc crec que siga tan complicat! Jo per la meua part m´ho qüestione tot i pense que hi ha més gent que té les mateixes preocupacions, o no!

Qui veja ací una crítica sense més el convide a ser músic. Un músic d´eixos que fa vora a cent assajos en un any per a fer set o huit concerts i, de tant en tant, eixir al carrer per a deixar el tant per cent a la seua societat musical.  

També pots llegir:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

TWITTS

Blogs que segueixo